CAIXES…I CAIXES (Ferran González- MCEP País Valencià)

Caixes de treball, caixes d’aprenentatge, caixes pedagògiques

Rellegir l’obra d’Elise i Celestin Freinet és un exercici molt recomanable. D’entre tota l’extensa obra d’ambdós mestres, i nombrosos seguidors que han compartit la seua pràctica pedagògica i ho han reflectit en el paper, sempre hi ha alguna troballa interessant. Una troballa que ens mostra l’amplitud de mires i la importància i vigència d’aquesta pedagogia. En el món de la literatura pedagògica se sol dir que tot està inventat. Però per diferents motius (per ignorància, per desconfiança o per tindre una visió educativa contrària) s’han obviat tècniques i metodologies que ja resultaren adequades (pràctiques, funcionals, respectuoses amb l’alumnat) fa unes quantes dècades. El cas de les caixes d’aprenentatge n’és un d’ells. Gràcies a la companya Rosella Tormo, amb qui he tingut moltes converses al voltant del tema, vaig arribar a la primera referència que he trobat sobre aquesta proposta metodològica. Dins de La pedagogía Freinet por quienes la practican, Claude Charbornnier dedica tot un capítol a un reportatge sobre les classes d’Albert Cuchet a una escola de Grenoble als anys 70 del passat segle.

El reportatge mostra el desenvolupament de diferents classes de taller on l’alumnat s’organitza per caixes de treball. Al llarg del mateix, en forma de conversa entre entrevistador i entrevistat, es mostra com s’implementa tot això. Per a Cuchet, les caixes de treball són l’única manera per experimentar que té l’alumnat de classes urbanes. És interessant com en un moment del reportatge Cuchet diferencia les caixes de treball de les caixes pedagògiques. Per a ell, les segones són propostes tan guiades que l’alumnat no es planteja preguntes o se les planteja menys. Serien el que actualment es

coneixen com caixes d’aprenentatge o d’investigació en moltes escoles. En aquest tipus de caixa s’obvia un dels elements fonamentals de la pedagogia Freinet: el tempteig experimental. La importància de les caixes de treball rau precisament en això, a donar el material en brut per afavorir un primer tempteig preliminar: imants, lents i llums, cablejat i peretes, piles… I quan l’alumnat no sap què fer-ne ja es passa a la discussió en grup. És el germen del camí científic que va de la reflexió a l’experimentació generant noves hipòtesis i noves experimentacions. Una caixa de treball on les guies i fitxes són complementàries com a eines de superació i verificació, en tos cas. I la part del mestre/a? Doncs es dedica a suggerir modificacions, proposar idees suplementàries o fer aparéixer analogies. A banda del necessari temps de treball amb la caixa cal un temps de fer balanç, de posada en comú al grup on es mostren les investigacions acabades, els problemes i es comparteixen conclusions. Ferran.