En segon lloc, traslladem la nostra solidaritat als habitants de les zones afectades perquè han perdut les seues cases, comerços i diversos béns materials i personals d’un valor incalculable. Traslladem la nostra solidaritat perquè han perdut una vida construïda amb esforç i constància durant anys.
Ens sumem a les peticions de dimissió del president de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón, en tant que màxim responsable del govern de la Generalitat, per la seua nefasta gestió de la crisi, per la seua absència en la gestió i inoperància en uns moments tan crucials.
Altrament, també volem demanar i exigir la dimissió del conseller d’Educació José Antonio Rovira Jover per la mancança d’un pla d’actuació urgent que done resposta als alumnes, centres, mestres i professorat afectat en una situació tan excepcional.
José Antonio Rovira encara no ha visitat cap centre afectat ni ha efectuat cap roda de premsa on explique i expose les mesures urgents de les zones afectades quant a ensenyament. Hi ha encara més de vint mil alumnes afectats sense centre educatiu, des d’infantil a secundària passant per cicles formatius, escoles d’adults i escoles professionals.
La ciutadania podem col·laborar, ajudar, organitzar-nos i enviar material i col·laborar en tot allò que faça falta i més. No obstant això, és un deure i una obligació dels màxims responsables del govern, estar en la primera línia de batalla i assumir, amb diners públics, el que tota la ciutadania paguem amb els nostres impostos. No val desaparéixer.
L’article 27 de la Constitució espanyola reconeix el dret a l’educació. Hi ha alumnat de les zones afectades que fa dèsset dies que no poden assistir al seu centre, escola o institut. I durant aquestos dèsset dies han viscut dies sense aigua, llum, gas ni menjar. Enfangats. I continuen allí. No val desaparéixer.
Tornem a insistir que l’article 27 de la Constitució espanyola reconeix el dret a l’educació. És ja prioritari que aquestos alumnes reben una resposta ràpida i eficient que els puga atorgar un mínim de normalitat dins la anormalitat que estan vivint. Se’ls ha de traure del desastre, se’ls ha d’acompanyar emocionalment i s’ha de descarregar als seus adults, a les seues famílies, perquè no oblidem que les seues famílies han estat i estan tractant, encara hui, de refer la seua vida com poden.
Cal per tant, una resposta contundent i excepcional d’una gran magnitud. Tenint en compte la seua inoperància, la seua ineficàcia, demanem també, la dimissió del conseller José Antonio Rovira.
Aprofitem també, per a enviar una forta abraçada al nostre company Àlex.
Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del País Valencià.