Però és el que volem?

Dissabte 24 de febrer ens ajuntem Rosella T., Rafa i jo al Ceip Cervantes d’Alcàntera de Xúquer per continuar aprofundint en les qüestions que ara per ara més ens interessen: l’ensenyament de la logicomatemàtica a infantil i primer cicle de primària i els plans de treball. Raonem bona cosa sobre les nostres realitats, en eixe moment inevitable de desfogament, que ens permet resituar-nos i de seguida anem per faena.

Rafa ens mostra com realitza els plans de treball i parlem de quina manera podrien adaptar-se al segon cicle d’educació infantil. Pensem que és una tècnica molt important perquè inicia l’alumnat en el compromís davant de les seues tasques i li ajuda a organitzar el seu treball.

Seguidament, Rosella T. ens mostra molt de material sobre logicomatemàtica i en fa cinc cèntims de com posar-lo en pràctica. Material senzill, molt d’ell de la Maria Antònia Canals i els seus deixebles. Després de parlar-ne i practicar-ne apareix en la conversa el tema de l’estètica en el material. És comú trobar-se a les escoles, en converses amb companyes/es i, inclús, en formacions multitud de referències a propostes que apareixen a Instagram, Pinterest i altres xarxes socials. Propostes, no només de l’àmbit de la logicomatemàtica, realitzades amb una estètica impecable, materials senzills però també materials cars, i sovint materials que costen de preparar per a una activitat l’entrellat de la qual no és tan profund. En eixe punt Rafa pregunta: però és el que volem?

La pregunta dona joc a una conversa molt interessant. Encara que no és tracta d’una tria (l’estètica no està renyida amb la pedagogia Freinet) sí que tenim clar que el primer i més important és preparar l’alumnat perquè aprenga a organitzar-se el treball, a ser autònom i que la vida entre a les aules. Que trobem més important que l’alumnat puga saber quantes cadires hi ha a l’aula, quant mesura de llarg el seu pati, arreplegar dades de l’oratge i fer-ne gràfiques per comparar, compartir la seua vida amb els corresponsals, crear un diari… i adquirir el compromís d’organitzar-se autònomament la faena. Més important que no el professorat dedique una quantitat ingent d’hores a preparar propostes divertides, fascinants, que, segurament, no tenen relació amb la vida dels infants.

Materials comentats en la reunió: