La història del MCEP està molt determinada pel canvis polítics succeïts a Espanya durant el segle XX.
Durant la Segona República Espanyola en què la Institució Lliure d’Ensenyança, propugna una escola del poble i per al poble, un grup de mestres de Lleida (Catalunya) coneix les activitats que Celestin Freinet porta a terme a França. En aquest grup de mestres (anomenat grup «BATEC» perquè volen ser com els batecs del cor) que s’apropa a les activitats de Freinet i es reuneix periòdicament, és on situem l’inici del nostre moviment.
Molts professors s’apropen al grup que es va ampliant progressivament i arriba a ser notable a algunes províncies. Alguns dels més cèlebres professors que formaren part del moviment continuarien més tard escampant la seva pedagogia arreu.
La guerra civil espanyola (1936-1939) acabà de manera traumàtica amb aquest moviment. La majoria dels seus mestres s’incorporen a files, altres són ajusticiats o han d’exiliar-se davant el perill que suposa per a ells continuar a Espanya sota el règim franquista.
Durant molts anys l’escola espanyola està controlada i regentada pel principis del nacional-catolicisme, donant lloc a una escola feixista sotmesa totalment als capricis del règim.
A mitjans dels anys seixanta (1965-66) un grup de mestres comença a trobar-se baix la clandestinitat més absoluta, mantenent contactes amb professors de ICEM(Institut Cooperatif de l’Ecole Moderne) i, per a poder funcionar legalment sota un govern dictatorial amb una censura important, veuen la possibilitat d’organitzar-se, posant en marxa, a començament dels anys setanta, una Associació per a la correspondència i impremta escolar (ACIES) que, d’una manera encoberta treballa amb els principis de la pedagogia Freinet.
Aquesta associació continua creixent i ampliant-se, participa en congressos a França i Itàlia clandestinament i les trobades a Espanya van agafant cada vegada més força, aconseguint que a algunes escoles es treballi amb la seva pedagogia.
El 1977, durant el VII Congrés de Granada, en el que participaren 700 mestres espanyols i estrangers, l’assemblea decideix donar un pas endavant. Mort Franco i funcionant unes Corts Constituents en una incipient democràcia, l’Associació per a la correspondència i impremta escolar, passa a dir-se Moviment Cooperatiu d’Escola Popular (M.C.E.P.).
Cada vegada s’afegeixen més mestres, realitzant experiències d’una manera oberta. Es manté la revista Colaboración (que va crear el moviment Freinet durant la segona república) com a òrgan de difusió de la nostra pedagogia, es participa en congressos d’altres països i s’assisteix a trobades internacionals.
ACTUALMENT
El MCEP és una confederació de moviments repartits per tot l’estat espanyol, que de vegades coincideix amb les demarcacions administratives, però altres són simplement grups d’ensenyants que col·laboren junts, si s’estimen més formar un grup independent.
Existeixen diferents tallers: 0-8, 8-12, 12-16, d’educació per a la pau, de noves tecnologies, de pedagogia Freinet, del cos, de la diversitat, etc. Aquests tallers funcionen de manera estable i es coordinen mitjançant butlletins interns i al congrés anual. Hi ha tallers que celebren una trobada a mig curs. Alguns elaboren publicacions específiques dels seus treballs, que ofereixen al moviment i als ensenyants en general.
Com a òrgan de difusió interna tenim AL VUELO, i els butlletins propis dels tallers, que ja hem esmentat.
Existeix una secretaria confederal que canvia cada dos anys; d’aquesta manera evitem la caiguda en un règim burocràtic i assegurem la implicació cooperativa dels integrants de tots els grups en les tasques necessàries de funcionament, tan administratiu, com pedagògic.
Celebrem un congrés anual, a primers de juliol, amb un funcionament totalment assembleari, al qual invitem sempre un o més membres d’algun altre moviment d’Escola Moderna. Així mateix, a la tardor té lloc la trobada del Nord, a la qual assisteixen els membres dels Meceps del nord d’Espanya, i al mes de febrer es fa la reunió anual del MCEPA, d’Andalusia.
Durant el mes de març es fa una reunió de coordinació, a la que assisteixen la secretaria confederal, representants de tots els grups i els coordinadors dels tallers.
El MCEP destina el 3% del seu pressupost anyal per a col·laborar amb algun projecte pedagògic que tingui lloc en algun país desfavorit; també col·labora en experiències pedagògiques al SAHARA, i manté unes especials relacions amb els moviments d’Hispanoamèrica i la CAMEM.
El Moviment Cooperatiu d’Escola Popular, tot i haver patit la crisi que tots els moviments i associacions han tingut al nostre entorn, amb la reducció dels seus membres, viu moments d’equilibri i maduresa. Valorem molt positivament els nivells aconseguits, tan als treballs i trobades, com a les relacions personals dels seus membres. No obstant això, és motiu de preocupació la manca de professorat jove que asseguri la continuïtat i desenvolupament de les nostres idees, així com la possibilitat d’aconseguir algun dia l’escola que desitgem i per a la qual, lluitem.