De nou, el grup del MCEP-PV es torna a reunir a Bonrepòs i Mirambell. Tenim ganes de retrobar-nos i tenim la necessitat de compartir opinions, dubtes i experiències. Roser ens regala PODRIES, un preciós poema de Joana Raspall (Com el plomissol. Poemes i faules, 1998). A partir d’ell parlem de la necessitat d’entrar la realitat a l’aula, a les escoles, i no defugir dels debats sobre política (ja ho deia Fuster…), que al remat són debats sobre els drets humans, no sobre partidismes polítics. Converses imprescindibles sobre les nostres condicions laborals, sobre les condicions materials de vida del nostre alumnat i sobre l’obligació de tractar qualsevol tema a l’escola.

En un vessant més pràctic planifiquem les reunions de l’any i ens proposem realitzar diferents eixides per conéixer el territori: Gavarda, Benimarfull, Xàtiva, la Marjal del Moros… Confiem que l’oratge ens acompanye enguany i, després de comentar qüestions de gestió del Moviment, ens acomiadem fins la propera reunió.

Podries

Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,

podries ser negre…

Un altre país

fóra casa teva,

i diries “sí”

en una altra llengua.

T’hauries criat

d’una altra manera.

Més bona, potser.

Potser més dolenta.

Tindries més sort

o potser més pega…

Tindries amics

i jocs d’altra mena;

duries vestits

de sac o de seda,

sabates de pell

o tosca espardenya,

o aniries nu

perdut per la selva.

Podries llegir

contes i poemes,

o no tenir llibres

ni saber de lletra.

Podries menjar

coses llamineres

o només crostons

secs de pa negre.

Podries… podries…

Per tot això pensa

que importa tenir

les mans ben obertes

i ajudar qui ve

fugint de la guerra,

fugint del dolor

i de la pobresa.

Si tu fossis nat

a la seva terra

la tristesa d’ell

podria ser teva.

Joana Raspall